«Ratolins a casa: el reflex d’una Girona cada vegada més bruta» / ANÒNIM

Quan els ratolins entren a casa

No, no és en Lluc Salellas fent la migdiada ni cap dels seus regidors. Però sí que crec que, d’alguna manera, aquesta situació té a veure amb ells. M’explico.

L’any 1996 vaig comprar un pis nou a l’Eixample de Girona. En aquella època, el carrer encara era de sorra i la fàbrica dels Químics continuava en funcionament.

Durant gairebé trenta anys no havia tingut mai cap ratolí a casa. Ni un.

Fins ara.

I és difícil no relacionar-ho amb la situació que, al meu entendre, viu actualment la ciutat. Contenidors bruts, deixalles al voltant, zones enjardinades poc cuidades i una sensació general de manca de manteniment en Girona.

Potser és casualitat. Potser no. Però quan durant tres dècades no tens aquest problema i, de cop, apareix, és inevitable preguntar-se si alguna cosa ha canviat al nostre entorn.

Els ratolins, evidentment, no entenen de partits polítics. Però sí que busquen menjar, brutícia i llocs on amagar-se.

I si una ciutat no manté en condicions els seus espais públics, els contenidors i les zones verdes, després no ens hauria d’estranyar que aquesta fauna acabi buscant nous territoris.

Fins i tot dins de casa.